Bertrand Barère de Vieuzac
fou un advocat i polític
revolucionari occità. Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als
Estats Generals (
1788).
Maçó, periodista, membre del
tribunal de cassació i un dels membres més destacats de la
Convenció Nacional, de la qual esdevingué president (
1792), representant La Plaine (una facció política moderada) durant la
Revolució Francesa. La Plana estava dominada pels radicals
Montagnards i Barère, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del
Comitè de Salvació Pública a l'abril i d'un
sans-culottes exèrcit el setembre de 1793. Segons Francois Buzot, Barère va ser responsable del
Regnat del Terror, com Robespierre i
Louis de Saint-Just. No abandonà
Robespierre fins a darrera hora, i fou
deportat al
Poitou el
1795. Més tard va fer missions diplomàtiques i d'espionatge per a
Napoleó I, raó per la qual, quan
Lluís XVIII de França restaurà la monarquia borbònica, fou desterrat a
Brussel·les per
regicidi. No va poder tornar a França fins al triomf de la
Revolució de 1830, i pogué viure els darrers dies mercès a una pensió que li passà el nou govern de
Lluís Felip I de França. Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques.
Proporcionat per Wikipedia